La mirada relacional és una mirada que es focalitza en comprendre les relacions que establim els humans en la nostra convivència i genera una interpretació de com abordar-los.
La mirada relacional parteix de considerar uns principis bàsics:
. Les relacions són una de les expressions de l’ésser humà com a ésser social que construeix la seva identitat en interacció amb els altres.
. L’acceptació de la intervenció subjectivitat (la nostra mirada és subjectiva, veiem el que podem veure, condicionats per les nostres creences, valors i experiències prèvies).
. La comprensió de si mateix és necessari per comprendre la gènesi de les relacions humanes.
. Tota relació és sensible a un entorn i context, els contextos generen, bloquegen i determinen relacions, així mateix, les relacions afecten els contextos.
. Les relacions es desenvolupen dins de sistemes dinàmics (familiar, organitzatiu i social) i estan condicionades per la pròpia dinàmica del sistema.
. Les relacions estan determinades per la història individual i grupal.
. Les relacions humanes són una expressió d’un sistema de producció i consum i del context econòmic social que generen.
. Les relacions són transformables.
. Tota acte de relació passa en diversos plànols simultanis i interdependents: el sentit, les emocions que mobilitzen l’acció i el llenguatge, expressats en la corporalitat i la vitalitat.
. L’articulació productiva d’un grup d’éssers humans es fonamenta en cinc accions de relació bàsiques: demanar, oferir, acordar, escoltar i reconèixer.
. El llenguatge construeix realitats relacionals i la conversa el canal de trobada amb l’altre per construir un acord que ens permet operar i construir junts.
. La capacitat de relacionar-se en diferents contextos i persones facilita assentar el poder personal i l’autonomia.