[quote]Indefensió: desemparament, desprotecció, abandonament, orfandat, solitud, pèrdua, debilitat, aïllament
Antònims: defensa, protecció.
Diccionari de sinònims i antònims © 2005 Espasa-Calpe [/quote]

La incapacitat de defensar es pot aprendre, i es consolida amb l’experiència repetida de no poder resoldre una situació. La indefensió apresa.

Estem immersos en una situació on l’economia ataca l’estabilitat de dos eixos que regulen les nostres relacions: la seguretat i la visió comuna de futur.

Una sensació de degradació contínua ens convida a tenir la valentia de pensar si té sentit insistir en la manera com vivim i ens relacionem amb les persones, els objectes i les situacions.

La convivència diària la presideix una narració d’impotència que va minant la nostra pròpia valoració sobre el poder i el dret que tenim de desitjar, voler i defensar un espai de convivència saludable.

Un espai relacional on puguem reconèixer-nos els uns als altres sense haver-nos de protegir els uns dels altres per poder sobreviure.

indefension-elefante

La vivència de quedar-se sense feina o el sentir una degradació progressiva en els nostres espais i xarxes de relació va qüestionant on posem el límit a la nostra dignitat personal i professional i dues reaccions bàsiques s’activen com a resposta: bloqueig i acció.

Bloqueig és sentir-se acorralat i desesperat per la situació, és sentir la necessitat de fer-se invisible, desitjant que en “desaparèixer” res es mogui i tot romangui.

Atrapats pel que posseïm.

Atrapats per una creença: no tenim la capacitat de fer res.

Atrapats per la por a deixar d’existir.

La por que ens genera inseguretat i ens nega la capacitat de construir futurs, la por que cada dia alimenten i alimentem amb les nostres explicacions sobre allò inevitable i que ja no podem fer res, negant-nos el nostre propi futur.

I aprenem a no defensar-nos, a no responsabilitzar-nos del nostre futur i construïm un estat d’indefensió que gradualment ens fa considerar “natural i necessari” la nostra pèrdua de drets, fins arribar a renunciar al propi dret a existir, a ser.

Acció és reformular l’espai i forma de vida i adaptar-se de pressa a la nova situació, anticipant, fent sostenible la nostra pròpia existència per poder conviure amb els altres en un hàbitat de seguretat que permeti seguir construint futurs.

Per fer això cal poder desprendre’s d’allò superflu i recuperar allò essencial, cal practicar la desafecció a objectes i formes, cal sentir el poder que tenim per transformar i transformar-nos, cal recuperar l’autoritat de la nostra força i la nostra capacitat de fer.

Alliberar-nos de seguir construint part de la nostra identitat a través dels objectes que tenim i consumim, que massa vegades ens tenen i ens consumeixen.

Som éssers socials que ens reconeixem en els altres, relacionant-nos amb els altres, i amb ells podem lluitar per preservar la dignitat, donant-nos el poder de transformar i construir una convivència responsable.

Recuperant la comunitat com a hàbitat, la cooperació com a forma de relació i el bé comú com a valor, ens permetrà desfer-nos del llast de la individualitat i la competitivitat insaciable.

Crear i emprendre formes de relació i riquesa que ens obrin la possibilitat de retrobar un equilibri basat en el gaudi de construir amb altres el futur.

One Response

  1. Hola!
    Hem començat el curs i tenim un curs de l’escola 6è de primària on hi ha conflictes greus de convivència entre els alumnes. Pensem que a les famílies ens aniría bé una xerrada per fer-nos reflexionar i per ajudar a desencallar situacions. Fas xerrades a escoles?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.