Percebem als altres des de la nostra pròpia subjectivitat, construïda amb el valor que donem a tot el viscut i amb el que hem incorporat de tot el que hem sentit de nosaltres.
Quan fem una descripció de l’altre, no estem definint l’altre ni qui és, ni com és.
Narrem als altres amb el que podem veure des de la nostra pròpia mirada subjectiva.
La nostra valoració, encara que no els descriu, condicionarà la seva manera de relacionar-se amb nosaltres, amb els altres, en l’ara i en un futur.
Construïm les relacions mirant i veient les potencialitats i fortaleses pròpies i de l’altre.
Reconeguem les singularitats dels altres.
Legitimar la singularitat de l’altre és condició necessària per construir un vincle des del reconeixement.
Re-Conèixer l’altre, és donar valor a com és i el que fa. Condició necessària per cooperar i compartir camins de convivència.
Relacionem-nos perquè cada persona pugui ser, sense haver de sotmetre al nostre propi relat sobre el que s’ha de fer i com s’ha de ser.
Donem-nos l’oportunitat de ser Re-Coneguts sense haver de deixar de ser.