Si alguna cosa ens constata diàriament la convivència humana és que és diversa i diferent, la diversitat d’espècies, la diferència de creences, de sentiments, de maneres de pensar i fer.

La relació amb els altres és un acte que implica sortir d’un mateix, de veure l’altre i acceptar la diversitat i la diferència, per poder conviure com humans.

Negar la diversitat i la diferència és negar a l’altre que no és com jo, a qui no pensa i fa el que jo faig.

Amb aquesta negació neguem la nostra pròpia diferència.

Creem explicacions del que és real, del que és necessari per viure, el que és bo i dolent, creïble o increïble i des d’aquesta subjectivitat definim als altres, amb els nostres pre-judicis.

Ens condemnem a quedar atrapats en les explicacions subjectives de la nostra pròpia existència, sense atrevir-nos a que la presència de l’altre diferent ens permeti repensar-nos a nosaltres mateixos.

Necessitem construir certeses que ens permetin viure en la incertesa que representa l’experiència de viure, explicar el que no comprenem, tenir la sensació de futur, seguretat i control de la nostra existència.

Narrem el que ens passa, definim als altres i els altres ens van definint a nosaltres, construint una identitat personal i col·lectiva que ens fa sentir i ens facilita o limita el nostre fer.

Construir una identitat i un existir negant l’altre és inhumà ja que nega el principi bàsic de la pròpia existència que: jo sóc altres.

Podem imaginar viure «només» amb els que creuen i pensen com nosaltres i que agrupant-nos els «iguals» guanyem en seguretat i protecció davant d’allò desconegut, diferent i incert.

Vivim en constant interdependència, es pot negar a l’altre, dominant-lo o destruint-lo, però no es pot dominar la diversitat i la diferència ja que és consubstancial amb la vida.

Reconèixer l’altre implica disposició al diàleg, a conversar per crear, enfortir o restablir vincles, des de la inclusió de pensaments, sentiments i acció.

Amb les paraules creem realitats i amb les converses creem consensos que ens permeten actuar junts, reconeixent i legitimant la diferència de l’altre.

Negar aquesta possibilitat és negar l’existència de la comunitat comuna, és negar-nos la nostra condició d’humans.

Un comentario

  1. com ja ens tens acostumats, petites píndoles de reflexió plenes de saviessa, profunditat i coneixement de l’ésser humà. Uns comentaris molt encertats pels temps que vivim i viurem properament.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies