Si alguna cosa ens constata diàriament la convivència humana és que és diversa i diferent, la diversitat d’espècies, la diferència de creences, de sentiments, de maneres de pensar i fer.

La relació amb els altres és un acte que implica sortir d’un mateix, de veure l’altre i acceptar la diversitat i la diferència, per poder conviure com humans.

Negar la diversitat i la diferència és negar a l’altre que no és com jo, a qui no pensa i fa el que jo faig.

Amb aquesta negació neguem la nostra pròpia diferència.

Creem explicacions del que és real, del que és necessari per viure, el que és bo i dolent, creïble o increïble i des d’aquesta subjectivitat definim als altres, amb els nostres pre-judicis.

Ens condemnem a quedar atrapats en les explicacions subjectives de la nostra pròpia existència, sense atrevir-nos a que la presència de l’altre diferent ens permeti repensar-nos a nosaltres mateixos.

Necessitem construir certeses que ens permetin viure en la incertesa que representa l’experiència de viure, explicar el que no comprenem, tenir la sensació de futur, seguretat i control de la nostra existència.

Narrem el que ens passa, definim als altres i els altres ens van definint a nosaltres, construint una identitat personal i col·lectiva que ens fa sentir i ens facilita o limita el nostre fer.

Construir una identitat i un existir negant l’altre és inhumà ja que nega el principi bàsic de la pròpia existència que: jo sóc altres.

Podem imaginar viure “només” amb els que creuen i pensen com nosaltres i que agrupant-nos els “iguals” guanyem en seguretat i protecció davant d’allò desconegut, diferent i incert.

Vivim en constant interdependència, es pot negar a l’altre, dominant-lo o destruint-lo, però no es pot dominar la diversitat i la diferència ja que és consubstancial amb la vida.

Reconèixer l’altre implica disposició al diàleg, a conversar per crear, enfortir o restablir vincles, des de la inclusió de pensaments, sentiments i acció.

Amb les paraules creem realitats i amb les converses creem consensos que ens permeten actuar junts, reconeixent i legitimant la diferència de l’altre.

Negar aquesta possibilitat és negar l’existència de la comunitat comuna, és negar-nos la nostra condició d’humans.

One Response

  1. com ja ens tens acostumats, petites píndoles de reflexió plenes de saviessa, profunditat i coneixement de l’ésser humà. Uns comentaris molt encertats pels temps que vivim i viurem properament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.