RECORDAR del llatí RE-CORDIS. Tornar a passar pel cor.
És una invitació a recordar, a tornar a passar pel cor allò viscut.
Vivim el nostre present com un temps on conflueix part del nostre passat i la nostra intenció de futur.
En el nostre esdevenir hi MOMENTS VITALS SIGNIFICATIUS, moments que condicionen la nostra manera de viure el nostre present.
Són instants viscuts, són experiències que ens han fet incorporar o reconsiderar maneres de veure i fer, de percebre persones i fets.
Moments significatius que modifiquen la nostra manera de veure i valorar la nostra realitat propera, que fan transformar la nostra vivència del temps i modificar en què l’ocupem i com el distribuïm, moments que ens fan recuperar persones i incorporar valors.
Moments vitals significatius que reformulen la nostra existència.
La mort de la mare i el pare ens evidencia que ja tot depèn de nosaltres, un accident que ens mostra la fragilitat i la insensatesa de córrer cap a tots els costats sense saber ben bé cap a on.
El naixement dels fills que dóna un nou sentit al nostre existir i transcendim amb ells la nostra pròpia existència, passant a segon pla reptes que fins a aquest moment eren centrals per sentir-nos útils i bé.
Moments vitals significatius que ens fan modificar creences, quan un fill arriba a casa amb un tatuatge al pit que posa en llatí «el pensament és lliure», ens posa en evidència que el nostre fill no és el que tenim al nostre cap i el tatuatge no és el que pot significar per a nosaltres i «els nostres fantasmes». Ell viu la seva vida, que no és la nostra i la nostra relació ha de seguir construint-se des de l’amor i l’acceptació incondicional.
Un acomiadament o una traïció a l’empresa on hem donat tot el millor que teníem, esperant que algun dia seríem reconeguts per això i perquè sempre havíem pensat que la lleialtat i el lliurament era el que faria que fóssim respectats.
La creença familiar que una carrera universitària era garantia de progrés, treball i felicitat, i la realitat econòmica que ens recorda que tot i essent més favorable no assegura res del que els nostres pares van creure.
Un viatge meravellós que ens possibilita obrir les nostres creences i visions sobre la vivència del temps, sobre la pobresa i la riquesa, sobre la gratitud i l’arrogància i ens fa distingir l’essencial d’allò superflu.
Rememorar i reconèixer quins moments vitals són significatius ens ajuda a comprendre qui som i per què sentim, pensem i fem el que fem.
Són part de nosaltres, no ens determinen però ens acompanyen, ens reforcen el que som o ens recorden que podem ser diferents i que ens hem de fer responsables de la nostra existència.
En evocar els MOMENTS VITALS SIGNIFICATIUS, evoquem l’emoció i les persones que estan vinculades al moment vital.
Les emocions que ens reapareixen en reviure els moments significatius són una mostra de que estem en constant transformació.
Hi ha moments vitals significatius que ens van fer patir i que ara en recordar ens produeixen tranquil·litat i pau o moments de gran alegria i que ara ens produeixen malenconia.
Som éssers que ens transformem contínuament, i relatem el que vivim i el que hem viscut segons l’estat emocional que ens regeix.
Som éssers que recordem a cada instant: el cor necessita recordar per viure.
(Notes del llibre RELACIONS PODEROSES que estic escrivint amb Arnoldo Cisternas)