La innovació és l’estat adaptatiu que permet assegurar la supervivència i la convivència. No és un estat excepcional resultat d’un moment inspirat, màgic, atzarós… És l’EVOLUCIÓ RESPONSABLE, que s’explica …

Hi ha un NOSALTRES construït per comparació o negació amb els ALTRES, mitjançant la recerca dels iguals i de tot el que ens dóna certesa, reconfortant i reafirmant el convenciment que som així i així és com cal ser, donant-nos sentit i identitat.

Viure ens mostra diàriament una evidència, que els humans som diferents, que les espècies són diverses i que convivim entre múltiples creences, sentiments i, pensars.

Des de la nostra primera existència ens "sotmetem" per poder humanitzar-nos, als nostres pares per no perdre el seu amor, als nostres mestres perquè ens vegin, als nostres respectius caps perquè ens reconeguin, cedim part del nostre potencial per ser protegits, alimentats i estimats, lliurem part de la nostra responsabilitat a canvi de seguretat.

“…… Sento malestar, inquietud i necessitat d’afrontar una conversa que està pendent i necessito fer-ho per recompondre la nostra relació. Tinc la sensació que puc perdre alguna cosa que no …

Si alguna cosa ens constata diàriament la convivència humana és que és diversa i diferent, la diversitat d'espècies, la diferència de creences, de sentiments, de maneres de pensar i fer.